Premi NAN 2017

Life Reusing Posidònia ha estat reconegut amb el Premi NAN d'arquitectura i construcció atorgat per el Grup TPI i NAN Arquitectura i Construcció.  L'acte de lliurament va tenir lloc el passat 30 de novembre de 2017 a Barcelona.  

L'arquitecte i director del projecte europeu, Carles Oliver, va recollir el premi al millor projecte de construcció residencial pels14 habitatges de protecció pública de Sant Ferran (Formentera) en nom de l'IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge). 

El prototip és l'acció principal del projecte europeu contra el canvi climàtic Life Reusing Posidònia, un projecte de governança ambiental promogut per l'IBAVI i la Direcció General d'Energia i Canvi Climátic  del Govern de les Illes Balear que té l'objectiu d'oferir dades contrastades a totes les administracions amb competències en regulació urbanística o ambiental: ajuntaments, consells, governs autonòmics, governs estatals i a la Comissió Europea. 

El projecte Life Reusing Posidònia pot veure's en una exposició itinerant  que ja ha passat per Formentera, Eivissa, Palma i Maó i en un documental que s'ha emès a la televisió autonòmica IB3 i que també forma part de les exposicions itinerants.

L'exposició vincula patrimoni, arquitectura i medi ambient reclamant la recuperació de l'arquitectura tradicional com a mesura de lluita contra el canvi climàtic i esborra els límits entre disciplines per proposar una mirada global que entén l'habitar com a part de l'ecosistema en el qual vivim.

Life Reusing Posidonia arriba a Palma

La mostra reivindica tornar a l’arquitectura tradicional com a mesura de lluita contra les emissions contaminants.

L’exposició itinerant del projecte europeu contra el canvi climàtic Life Reusing Posidonia arriba demà divendres al Casal Solleric, on romandrà fins al 3 de desembre. Aquest edifici té un protagonisme important en l’origen d’aquest projecte, perquè a les obres de rehabilitació del Casal Solleric es varen trobar restes de posidònia seca i l’anècdota va servir per impulsar el projecte REUSING POSIDONIA quan el 2010 encara es dubtava de la viabilitat de la recuperació de la posidònia seca com a aïllament a les teulades.

Tots els palaus de Palma construïts entre els segles XIV i XVII utilitzaren posidònia seca per protegir els enteixinats (sostres de fusta) i aquesta es troba en perfecte estat de conservació 600 anys després. Ara, el seu ús s’ha recuperat a l’edifici de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran promogut per l’IBAVI, on s’han assajat fórmules per reduir la petjada ecològica dels edificis i se n’ha monitorat el bon funcionament.

Aquest edifici és una de les activitats del projecte europeu contra el canvi climàtic LIFE REUSING POSIDONIA, un projecte de Governança Mediambiental promogut per l’IBAVI i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, i que té com a objectiu oferir dades contrastades a totes les administracions amb competències en regulació urbanística o mediambiental (ajuntaments, consells, governs autonòmics, governs estatals i Comissió Europea).

Els indicadors avaluats en aquest projecte han estat el consum d’energia durant la seva vida útil, la contaminació durant el procés de construcció, els residus d’obres i el consum d’aigua. La hipòtesi que demostra el projecte és que mentre cercàvem solucions més sostenibles per construir o rehabilitar les nostres cases, hem oblidat i hem deixat desaparèixer el que teníem devora (les pedreres de marès, la calç, la ceràmica cuita amb clovella d’ametlla, la fusta reutilitzada o la Posidònia oceanica) i que constitueix un patrimoni etnològic de les nostres Illes que cal protegir i també fomentar-ne l’ús com a alternativa als materials importats de fora.

En el cas de la posidònia, es tracta d’una planta protegida i, per tant, la seva utilització requereix el permís del Servei d’Espècies Protegides del Govern de les Illes Balears i la coordinació de l’Àrea de Medi Ambient del consell o ajuntament que en gestioni la retirada a les platges.

Només s’utilitza la fulla morta i neta sense arena de les capes superiors a aquelles zones on hi ha una acumulació excedent per sobre del volum necessari per no afectar l’ecosistema dunar de la platja.

A l’exposició es presenten les conclusions dels estudis realitzats i recorrerà les quatre Illes Balears, Barcelona, Sevilla, Madrid, Còrsega, Sardenya, Sicília i Creta, i finalitzarà a París el juny de 2018.

Life Reusing Posidonia, a Eivissa

Dia 3 de novembre de 2017 es va inaugurar l’exposició i el documental de Life Reusing Posidonia en el Claustre de l’Ajuntament d’Eivissa. Participaren a la presentació la tinent de batle i regidora d’urbanisme, Elena López, i el director tècnic de l’IBAVI, Antonio Martín.

Els assistents varen poder veure el documental que explica totes les fases del projecte i  participaren d’una interessant taula rodona amb tres experts: Vicent Marí Serra, Carlos Velasco Reguero i Manu San Félix. El tema central: patrimoni, arquitectura i canvi climàtic.

Els tres ponents varen donar la seva visió de l’ús dels recursos naturals i de la importància de lluitar contra el canvi climàtic, cadascú des del seu sector. Vicent Marí és artesà de la construcció tradicional eivissenca, i s’ha format amb la gent major que li ha ensenyat els oficis d’un temps. Carlos Velasco és arquitecte per l’ETSA de Madrid, i defensa el paper de l’arquitectura com dinamitzador social. Actualment se centra en el desenvolupament del projecte per a cooperatives d’habitatges. Per últim, Manu San Félix és biòleg marí i el director d’imatge del projecte Pristine Siguis de National Geographic, que té com objectiu la creació de grans reserves marines i és el responsable del 80% de la superfície protegida dels nostres oceans.

L’exposició i el documental s’han pogut veure a Eivissa fins el 13 de novembre. Abans, s’estrenà a Formentera i les properes parades seran Palma (el 24 de novembre al Palau Solleric) i Maó (5 de desembre).

L’objectiu del projecte és explicar a la gent que mentre cercàvem solucions més sostenibles per a la construcció hem oblidat el que s’ha fet durant cents d’anys, abans de l’ús del petroli, com els aïllaments de posidònia.

L’exposició al claustre d’Eivissa es va publicar a diferents mitjans de comunicació com Diario de Ibiza, Nou Diari i IB3 Televisió.

Life Reusing Posidonia: el llibre

Ja el tenim aquí. El llibre del projecte Life Reusing Posidònia*. En total, 144 pàgines amb textos originals dels arquitectes del IBAVI. Està a la disposició de qui ho vulgui en paper a la seu de I'IBAVI a Palma (carrer de Manuel Azaña, 9) i en pdf en aquest enllaç (descarregar pdf). 

Life Reusing Posidònia és un projecte de de Governança Ambiental reconegut per la Unió Europea amb finançament del programa LIFE, que s'ha materialitzat amb la construcció de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran (Formentera). I aquest llibre ens ajuda a explicar l'origen i el desenvolupament del projecte.

Tal com assenyala en el seu pròleg el president de l’IBAVI i conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons, el camí pel qual ens hem de moure és el de potenciar la nostra tradició cultural alhora que promocionar una major eficiència energètica i l'ús de tecnologies ecològiques perquè ens ajudarà a mantenir els nostres recursos naturals. 

Per la seva banda, el director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, Joan Groizard, ha destacat també en el pròleg la importància que té lluitar contra el canvi climàtic des de les Illes Balears, ja que els territoris insulars són un bon laboratori del canvi climàtic. I el projecte demostra que la Mediterrània ofereix els recursos i el clima adequat per reduir el consum energètic tant en el procés de construcció dels habitatges com el seu ús posterior. 

En el llibre es desenvolupen els objectius del projecte; els nous models de producció i consum; l'autosuficiència, mapa de recursos i arquitectura tradicional; el prototip dels 14 habitatges; la sel·lecció dels materials més representatius; gestió del cicle complet de l'aigua; gestió de residus; monitorització del prototip i, sobretot, les conclusions i recomanacions per les autoritats competents en matèria de canvi climàtic, referent a materials, CO2 i confort tèrmic.

Per exemple: 

1- exigir un segell de gestió forestal FSC o PEFC com a condició obligatòria per ser contractats en obres públiques

2- exigir la traçabilitat del producte industrialitzat

3- establir un sostre d'emissions de CO2 per a les indústries del sector de la construcció

4- donar a conèixer els materials tradicionals 

El llibre Life Reusing Posidònia està escrit en català, castellà i anglès.

* El projecte Life Reusing Posidònia, promogut pel IBAVI en col·laboració amb la direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, ha rebut una subvenció de 754.012 euros del programa europeu LIFE+ 12 en la categoria de Governança Mediambiental per a projectes d'adaptació al canvi climàtic.

A la final dels Green Solutions Awards

El projecte Life Reusing Posidònia, impulsat pel IBAVI en col·laboració amb la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern dels Illes Balears i amb finançament del programa europeu LIFE, ha passat a la final dels Green Solutions Awards impulsats per Construction21 després de guanyar en la categoria nacional Baix Carboni.

Els Green Solutions Awards estan organitzats per la plataforma Construction21, liderada per la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF. L'objectiu d'aquests premis és donar a conèixer solucions sostenibles i innovadores aplicades a construccions reals.

Est és el cas del les 14 Habitatges de Protecció Pública de Sant Ferran de Formentera promogudes pel IBAVI a fi de col·laborar activament amb el compliment dels objectius de l'Estratègia Europa 2020 mitjançant un exemple de projecte d'adaptació al canvi climàtic.

El jurat dels Green Solutions Awards ha estat format per 11 experts en construcció sostenible d'edificis i ciutats que han valorat les candidatures espanyoles, debatent per designar els casos d'estudi més inspiradors. Els seus criteris de selecció han estat el caràcter innovador i el rendiment dels projectes, el seu cost i que puguin ser reproduïts.

Amb la seva elecció, els membres del jurat volen dirigir un missatge clau: demostrar a propietaris i professionals que és possible construir o rehabilitar de manera alternativa, aportant solucions tangibles i concretes. Això és Life Reusing Posidònia!

La següent etapa és la final internacional dels Green Solutions Awards 2017, en la qual competeixen els guanyadors dels altres països participants i que tindrà lloc el 15 de novembre a Bonn (Alemanya) amb motiu de la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP 23).

Reduir CO2 en la construcció 

El projecte Life Reusing Posidònia (nom sota el qual s'ha presentat el projecte dels 14 HPP) està demostrant que, fora de l'àmbit de les grans ciutats, és possible aplicar sistemes constructius més sostenibles des del punt de vista ambiental, econòmic i social. Es tracta d'una indústria local artesana de producció ecològica amb matèries primeres de quilòmetre zero que tenim al costat i que estem deixant desaparèixer.

En el cas dels 14 HPP de Formentera s'han utilitzat recursos locals com la posidònia seca per a l'aïllament de l'edifici, s'han reutilitzat fusteries per a l'interior i l'exterior dels habitatges, s'ha procedit a la fonamentació i sòls de calç hidràulica NHL5 en massa i s'ha utilitzat ceràmica cuita en forns de biomassa, entre uns altres. Però també s'han optimitzats els recursos importats, com la fusta amb segell FSC, i bloc de Ytong per reduir l'impacte ambiental.

Amb tot això hem aconseguit:

• Reduir un 50% les missions de CO2 durant la construcció de l'edifici
• Reduir un 75% l'energia útil durant la fabricació de l'edifici
• Reduir un 60% el consum d'aigua
• Reduir un 50% la producció de residus 

A més dels factors quantificables, l'objectiu del projecte és reduir al màxim els efectes col·laterals de la construcció, com l'explotació laboral dels anomenats ‘països del tercer món’, la toxicitat a l'interior dels habitatges i els desastres ambientals i socials que provoca de l'explotació de recursos, tals com la tala forestal descontrolada o les mines d'alumini.

Posidònia seca a la coberta d'un habitatge: el procés

En els 14 Habitatges de Protecció Pública de Sant Ferran promoguts per l'IBAVI hem utilitzat la posidònia oceànica seca com a material de construcció tal com es feia abans aprofitant les seves propietats com a aïllant tèrmic.

L'ús de la posidònia com a aïllant és possible gràcies a les bombolles d'aire que conté en el seu interior. Però a més, és un dels residus locals més abundants que trobem a Formentera. El volum excedent anual de posidònia, d'uns 400mᶟ, permetria aïllar tota l'obra nova de la illa.

Planta protegida

Per evitar dubtes, la posidònia és una planta protegida i el seu ús requereix del permís del Servei de Protecció d'Espècies autonòmic. La recollida s'ha realitzat per part de l'empresa concessionària del manteniment de la platja i s'ha limitat exclusivament a les zones en les quals el material acumulat sobre la sorra de les platges excedeix la quantitat necessària per mantenir l'equilibri de l'ecosistema dunar costaner i s'han pres les màximes precaucions per no afectar l'ecosistema dunar, sota la supervisió dels tècnics de Medi ambient del Consell de Formentera.

La recollida il·legal de posidònia és una falta multada amb 3.000 euros.

Assajos amb la UIB

La posidònia no requereix tractament artificial, ja que la sal de la mar actua com a conservant i biocida. Encara així, per comprovar el seu bon funcionament vàrem realitzar tres assajos diferents en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB). El resultat va ser un èxit.

El primer assaig va ser mitjançant dos sensors datalogger PCE - HT 71.

El segon, mitjançant un forn d'assecat comparant els resultats amb poliestirè expandit.

I el tercer, mitjançant un mesurador de flux de calor seguint les especificacions de la norma UNEIX 8301. L'aïllament de posidònia seca proporciona una O: 0, 2936 W / m2 ° C i Λ: 0,044 W/mK per a una densitat de 185Kg / m3 i 16cm d'espessor.

El procés

Una vegada concedits els permisos pertinents i realitzats els assajos amb la UIB, vàrem procedir a realitzar la coberta. Per a això es varen repartir dues bosses de 10kg per m2 de coberta i el material es va estendre amb els peus.

La compactació per aconseguir 185kg/m3 es va realitzar manualment, estrenyent amb peus i mans les fulles entre els palés que formen la subestructura on es clavaren els taulers OSB.

Després es va impermeabilitzar amb EPDM i es va protegir amb lloses de pedra de marès muntades en sec com a paviment.

L'olor a mar va impregnar l'obra durant tot el procés!

La posidònia oceànica com a material de construcció

Saps quin ha estat l'ús tradicional de la posidònia oceànica?

1- En agricultura, com a abonament i material que afavoreix l’esponjament de les terres de cultiu excessivament argilenques

2- En ramaderia com a jaç d'animals

3- Com a material de construcció, aïllant tèrmic, com s'utilitzava fa anys.

Nosaltres ens acollim al punt 3. Per això el nostre projecte es diu #LifeReusingPosidonia. Hem utilitzat la posidònia oceànica seca com a material de construcció, tal com es feia abans, aprofitant les seves propietats com a aïllant tèrmic.

Per què defensam que és bona idea usar la posidònia per a la construcció?

Primera raó:
Perquè s'aprofiten els recursos naturals que tenim a mà, sense necessitat de transportar-los de fora de l’illa. Això implica reduir el consum de matèries primeres no renovables i reduir l'emissió de CO2.

Segona raó:
Perquè es recupera el seu ús tradicional com a aïllant tèrmic. Fa anys, es construïa amb bigues de fusta i creueres, generalment de savina, sobre les quals es dipositava una capa d'uns 20-30 cm d'espessor de posidònia. A continuació es cobria amb una mescla de cendra i calç que s'obtenia dels residus del forn de calç i finalment es cobria amb una capa d'argila. Encara avui, podem veure cases tradicionals de Formentera fetes així. Reutilitzam i avançam.

Tercera raó:
Perquè s'aprofita el material de la retirada controlada de la posidònia sense perjudicar el medi ambient, ja que no s'ha d'oblidar que és necessària per mantenir l'ecosistema dunar de les platges! A Formentera l'excedent és tan elevat que el seu apilament és un problema, per la qual cosa cal donar-li un ús.

Aquestes són tres de les raons per les quals creiem que utilitzar la posidònia oceànica #esunabonaidea. Ho hem demostrat en els 14 Habitatges de Protecció Pública a Formentera.

Ajuda'ns a donar a conèixer el projecte i a contagiar una construcció eficient i responsable!

Life Reusing Posidonia, resum del projecte

Life Reusing Posidònia és un projecte de gobernança ambiental pioner a les Illes Balears, nascut a l'abril de 2010, que fomenta l'ús de materials locals i/o ecològics per a la construcció eficient. Entre aquests materials destaquen la posidònia seca com a aïllant tèrmic, la reutilització de fusteries de segona mà, la pedra de marès, la ceràmica artesanal o l'ús de calç com a alternativa al ciment, a fi de col·laborar activament amb el compliment dels objectius de l'Estratègia Europa 2020 mitjançant un exemple de projecte d'adaptació al canvi climàtic (Climate Change Adaptation Project).

El Govern dels Illes Balears, a través de l'IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge), i en col·laboració amb la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic, ha rebut una subvenció europea valorada en 754.012€ del programa LIFE+2012 que ha permès la construcció de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran, a Formentera. Les claus ja varen ser lliurades a les famílies i aquestes tenen l'honor de viure en els primers habitatges de classe energètica A de tota les Balears. A dia d'avui, existeix la possibilitat de visitar un dels habitatges tant per a grups d'estudiants, administracions públiques, com per a associacions.

La posidònia com a element de construcció 

La posidònia oceànica és una planta endèmica del Mar Mediterrani i entre Formentera i Eivissa es troba la praderia més gran, declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1999.

Quan la posidònia arriba a les platges a causa del seu cicle natural, s'asseca amb l'exposició al sol. Podria semblar que, arribats a aquest punt, perd el seu valor. No obstant això, Life Reusing Posidònia treballa perquè la seva vida no acabi aquí i se li atorgui un valor per part de l'imaginari col·lectiu.

Life Reusing Posidònia no cerca promocionar les cases construïdes amb materials alternatius, sinó fomentar l'ús de dits materials per a la construcció, mostrant al món que sí és possible edificar habitatges plurifamiliares sent responsables amb el medi ambient. La reducció d'un 50% d'emissions de CO2 durant la fabricació, un 75% durant la seva vida útil, un 60% en el consum d'aigua i un 50% en la producció de residus, contribueixen a disminuir la petjada ecològica que deixa la urbanització i redunda en el nostre propi confort.

L'aposta de la Unió Europea per aquest ambiciós projecte respon a una demanda global de la societat, que necessita, en tots els seus vessants, reduir l'impacte mediambiental per frenar el canvi climàtic. Els 14 habitatges de Life Reusing Posidònia són la primera passa d'una realitat que ha de començar a generalitzar-se en el futur més proper. Una realitat on la construcció eficient prengui la davantera.

Les famílies ja tenen les claus

Les famílies ja han accedit als habitatges de protecció oficial de Sant Ferran de Formentera que formen part del projecte "Life Reusing Posidonia", promogut per l'Insitut Balear de l'Habitatge (IBAVI). Aquest projecte, que neix l'abril de 2010, posa en marxa un prototip de construcció amb mesures mediambientals pioneres a les Illes Balears.  

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el conseller de Territori, Energia i Movilitat, Marc Pons han lliurat les claus a les famílies. Encara queda per adjudicar un habitatge adaptat, reservat per a sol·licitants amb necessitats especials, i un d'altre que està en tràmit d'adjudicació. 

Es tracta del primer edifici plurifamiliar de classe energètica A a les Illes Balears. S'han construït sobre un solar aportat pel Consell de Formentera i l'IBAVI i és un prototip de construcció eficient que ha obtingut l'ajuda europea del programa "Life+ 2012". Aquest projecte, anomenat de governança ambiental, està finançat per la Unió Europea a través del programa marc "Life Posidonia" i s'encarrega de recollir les dades del procés de construcció dels habitatges i fer un seguiment dels consums. Aquestes dades serviran de model per desenvolupar les futures normes de construcció eficient a Europa. 

Les característiques principals d'aquest projecte són la reutilització de la posidonia oceànica seca com a aïllament tèrmic i la utilització durant la construcció de residus com els palets d'obra, els àrids de l'excavació i fusteries de segona mà, evitant al màxim el formigó armat, productes derivats del petroli i el PVC. Aquesta reutilització de materials i la utilització d'elements el més ecològics possible ha permès reduir un 50% la contaminació durant el procés de construcció i un 50% els residus d'obres. D'aquesta forma, amb la reutilització, s'ha aconseguit reduïr les emissions de CO₂. 

Està previst que amb aquest projecte els habitatges puguin reduir un 75% el consum d'energia de l'immoble durant la seva vida útil i un 60% el consum d'aigua. Per aquests motius els adjudicataris s'han compromés en el seu contracte de lloguer a fer consums responsables, a facilitar el seguiment de les dades de consum i a fer un ús sostenible de l'habitatge. 

L’arquitectura tradicional i les figueres

Al poeta Rafael Albertí i a la seva dona els va salvar una figuera eivissenca.  

Pues estábamos en casa sentados, me acuerdo perfectamente, estábamos sentados en una higuera, en una de esas higueras de que te he hablado, de sombra profunda, sentados en las ramas, María Teresa y yo, y de pronto vimos - niestra casa quedaba a unos treinta metros de la higuera-, vimos a una pareja de la Guardia Civil que llegaba a casa y que venía realmente a buscarnos (…) A nosotros nos ha salvado la sombra de una higuera ibicenca.  

Així ho conten Marià Castelló, Víctor Rahola i Stefano Cortellaro, en el seu article Na Blanca d’en Mestre, publicat a la revista Quaderns del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

La figuera és tot un símbol a les Illes Balears però especialment a Formentera. La figuera és un arbre que ens avisa de que arriba la primavera, és un esclat a l’estiu, són olors, és refugi, és dolçor… 

I fins i tot, ens atrevim a dir que la figuera és una metàfora de l’arquitectura tradicional, la que inspira les cases del Projecte 14HPP Sant Ferran de Formentera.  

Perquè l’arquitectura tradicional ha estat una referència constant en aquest projecte, no com a forma, si no com a manera de treballar, des de l’escassetat de recursos i amb el que tens a mà. Com ha passat amb les figueres de Formentera. 

Els pagesos veien que a les figueres les costava créixer cap amunt per mor del vent que bufa a aquesta illa sense muntanyes. Per això, en un moment donat, la solució va ser col·locar estalons davall les seves branques (els estalons són aquets pals bifurcats en un dels extrems que sostenen les branques dels arbres i que armen parrals).  

Amb el temps, experimentaren que, amb un sol tronc, una figuera produia moltes més figues. A més, els estalons els servien per accedir a les figues situades més amunt, i els animals i les persones trobaven una ombra per protegir-se de la calor. Tot eren avantatges. 

Així, el pagès va modelar la figuera respectant l’arbre i l’entorn, adaptant-se i millorant. Mirau, si no, na Blanca d’en Mestre, la figuera més impressionant de l’illa.  

La inspiració i la sabiduria, per tant, ens venen moltes vegades de l’arquitectura tradicional que són com unes ulleres per mirar d’aprop i no perdre detall.  

*Fotos, Luna Pérez Visairas. 

*Muntatge, Marià Castelló, autor de Na Blanca d’en Mestre, juntament amb Víctor Rahola i Stefano Cortellaro.