martes, 27 de febrero de 2018

Life Reusing Posidonia a Madrid

Del 8 al 18 de febrer l'exposició Life Reusing Posidònia s'ha allotjat a la Casa del Reloj, al costat del recinte Matadero, en el districte Arganzuela de Madrid.





















Dia 8 vàrem inaugurar l'exposició a l'auditori de la Sala Primavera amb la presència de la regidora dels districtes Arganzuela i Usera de l'ajuntament de Madrid, Rommy Arce; del director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern dels Illes Balears, Joan Groizard; i de la directora gerent del Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI), Maria Antònia Garcías, empresa pública responsable del projecte Life Reusing Posidònia. 

Només una setmana després de la presentació a Madrid, el director general i el conseller de Territori del Govern, Marc Pons, varen presentar públicament l'avantprojecte de llei de Canvi Climàtic de Balears que ha tengut repercussió internacional. 































Entre el públic vàrem comptar, entre amb Arantxa Pascual, gerent de de l'Empresa Municipal de Vivienda y Suelo de Madrid (EMVS), amb qui vàrem poder compartir experiències de les actuals polítiques d'habitatge públic; amb els tècnics del Punt de Contacte Nacional del programa LIFE, inclosa Alicia González, a qui hem d'agrair l'assistència telefònica durant la redacció del projecte en 2012, sense la qual no haguéssim rebut el finançament; amb Antonio Merino, en representació de l'oficina pressupostària del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, i amb la directora del centre cultural la Casa del Reloj, Josefina Rubio, a qui agraïm la cessió de l'espai per part de l'Ajuntament.

A la taula rodona que vàrem organitzar amb motiu de la inauguració, varen participar Verónica Sánchez, del col·lectiu n'UNDO, Alberto Nanclares, del col·lectiu Basurama, i Iñaki Alonso de l'Associació Ecòmetre.

Verónica Sánchez va exposar les línies de treball de n'UNDO, un col·lectiu d'arquitectes que es dedica exclusivament "a la No construcció, a la reutilització i al desmantellament". Per a n'UNDO, el reciclatge és l'última opció i "el res és més".

En general, existeix un consens sobre la necessitat de rehabilitar, si bé a Espanya seguim sense destinar els recursos necessaris a aquest sector que progressivament hauria de convertir-se en el principal camp d'actuació dels agents que intervenen en el sector de la construcció, des d'arquitectes a promotors i constructors. Malgrat això, segueix sense existir un discurs institucional sobre la necessitat de demolir els desastres urbanístics executats durant els darrers 50 anys.

Aquest és el principal objectiu de n'UNDO, amb exemples com l'hotel Algarrobico o el projecte Life Pletera, un projecte de desurbanización i restauració de les obres de la marisma de la Pletera que ha estat finançat pel programa LIFE+.























Demanats per "quin seria el mapa de recursos de Madrid", Verónica va contestar sense dubtar: "La demolició de tots els desastres urbanístics de la ciutat". Perquè d'ells podríem extreure tot l'àrid necessari per a la rehabilitació de les obres a executar durant els propers anys, així com gran varietat de materials de construcció, tal com ha demostrat l'empresa de Brussel·les Rotor, que es dedica a l'enderrocament selectiu d'edificis i a la venda dels components recuperats, del qual ja ens havia parlat l'Estudio Cotidiana de Sevilla. 

[ per conèixer més sobre el projecte "Deconstruction" entrau a la seva publicació ]

Des de Life Reusing Posidònia, conscients de l'immens esforç que implica modificar els models de producció de l'edificació per adaptar-nos a les exigències d'Europa i protegir les economies locals, donam suport al cent per cent a la tesi de n'UNDO que substitueix la pregunta "Quina és la millor forma de fer?" per "Què és necessari fer?".

En aquest escenari "d'obra nova gairebé zero", l'obra nova hauria de dedicar-se exclusivament a cobrir necessitats col·lectives, i mai en els pocs llocs no urbanitzats que ens queden, perquè ja no hi ha espai per a una altra casa Malaparte. El gran desafiament del segle XXI és utilitzar tota la nostra habilitat i imaginació per revertir la condició actual i/o marginal d'aquells llocs que, a priori, no escolliríem per ubicar-hi un projecte. 

Alberto Nanclares, de Basurama, un col·lectiu pluridisciplinar que du 17 anys recordant que "ets el que tires", organitzant tallers, col·laborat en projectes de gestió d'espais abandonats, organitzant concerts, instal·lacions, etc. va explicar alguns projectes d'espai públic auto-construït i auto-gestionat, com el ja extint Campo de Cebada al barri de la Latina de Madrid, que va tancar les seves portes el passat 16 de desembre de 2017, després de 7 anys d'auto-gestió. De Basurama també és el projecte Almendro 3 que podeu veure a les següents fotos i en vídeo.
















I finalment, Iñaki Alonso, de l'associació Ecómetro, va presentar el seu programa informàtic d'accés lliure i codi obert (open source), que permet avaluar ambientalment els projectes arquitectònics, així com realitzar l'anàlisi de cicle de vida dels materials.

A més de ser gratuït, es tracta de l'eina que inclou major nombre d'indicadors ambientals, per la qual cosa des de Life Reusing Posidonia la recomanem a tots els arquitectes i dissenyadors que estiguin interessats a incorporar la vessant ecosistèmica als seus projectes.

[ En aquest enllaç us podeu registrar per accedir a l'eina gratuïta d'Ecómetro ] 


Ecómetro és el programa que valora major nombre d'indicadors






















Tal com va explicar Iñaki, el valor ecològic dels projectes (mai parlem de sostenibilitat, per la dificultat que implica complir amb els valors d'aquest concepte), és a dir, la seva compatibilitat amb l'ecosistema que habitam, no es pot afrontar des del "sentit comú" o la "lògica", ja que cadascun té la seva, si no que ha de calcular-se i mesurar-se per establir valors comparatius.



















De fet, la construcció de 60.000 habitatges a Madrid durant l'any 2006, mal anomenat ocasionalment com el nou "miracle espanyol", ha servit d'exemple a Life Reusing Posidònia per explicar la magnitud del problema de la contaminació derivada de la construcció dels edificis, equivalent a 900.000 piscines olímpiques de pur CO2 irrespirable, que cobriria un àrea de Móstoles fins a Alcalá d'Henares. El que ens reafirma en la necessitat de canviar els models de producció i, de forma progressiva, limitar el volum de construcció a la disponibilitat d'aquells materials que superin les exigències ambientals.



























Finalment, no podíem partir de Madrid sense comprar unes madalenes de les monges carboneres, que és l'únic carbó que admetem en aquest projecte. #Carbonizeroja



No hay comentarios:

Publicar un comentario